L’Índia: El festival de Mysore

Diuen que cada dia es celebra un festival en algun lloc de l’Índia. Que les festes hindús són tan nombroses com els seus déus, i les seves manifestacions, tan variades com les seves regions. Músiques, danses, màscares, elefants adornats amb gualdrapes, processions de carreteres immenses i una multitud de pelegrins marquen el to alegre o auster de les cerimònies.

La noblesa dels protagonistes, la bellesa dels vestits i dels decorats són el premi instantani regalat als espectadors. Per captar el sentit de la festa s’ha de ser pacient. Desxifrar el significat de cada detall resulta complex per a l’europeu inexpert.

Hi ha, no obstant, un simbolisme universal que traspassa les creences i les tradicions: l’eterna lluita del bé contra el mal. És el motiu central del festival de Dassera, festejat a tota l’Índia a finals d’octubre. El festival dura deu dies sencers. Comença amb diverses jornades de culte al voltant de petits altars casolans o als grans temples, on es formen llargues cues de fidels. El desè dia marca la victòria definitiva del bé sobre el mal, una festa que pren dimensions apoteòsiques en una processó que té lloc a la ciutat de Mysore, a l’Estat de Karnataka, al sud del continent indi.

Els jardins del palau del maharajà són envaïts per nombrosos ballarins i músics ricament disfressats. Rivalitzen en maquillatges i màscares, plomes i lluentons, turbants i cinturons, flautes i tambors. Escampats per terra, com una catifa humana, els grups folklòrics esperen l’inici de la processó. Diuen que han vingut per lluir i competir amb l’arc de Sant Martí.