Àustria: L'avi de Heidi

Amb el barret de feltre, la seva barba llarga i canosa i la seva pipa fina amb un edelweiss en relleu, l’home és el retrat de l’avi de Heidi, segons els records d’infantesa que en tenim . Ens habien dit i repetit que Heidi no vivia al Tirol, sinó als Alps suïssos, però no es podia negar l’evidencia.

El dia era gris i humid, molt poc favorable per als excursionistas addictes al sol. Per aixecar els ànims, el nostre guia explicava acudits amb l’excusa que riere regula la respiració i facilita l’oxigenació del cos. També ens va canta el famós cant tirolès, que no és cap broma.

La pluja va a acelerar el nostre retorn a Obernberg i vam buscar refugi en un alberg. Al menjador hi havia penjat el retrat d’un home madur que lluïa els típics pantalons de cuir dels tirolesos. Después d’un matí passat per aigua, fer una fotografia a aquest home podia ser de gran consol. Vaig demanar al propietari del restaurant qui era aquest personatge tan fotogènic.

- Ès l’alcalde del poble. Un gran home i un bon amic, va respondre.
- Viu aquì? vaig insistir.

Son d’aquestes preguntes tontes que fem quan no sabem com aconseguir el que realment ens interessa. Nomès volia saber si hi havia alguna possibilitat de fer-li una fotografia a aquest home.

- Viu justament aquí, al darrera. El vol conèixer?

L’oferta era massa temptadora per rebutjarla. Una trucada de telèfon va confirmar la bona disposició de l’alcalde i vam quedar que li fariem una visita llampec después d’un dinar gloriós.

El pagès, molt enfeinat i una mica brusc, com ens l’imaginàvem, semblava jactar-se pel nostre interès estètic per ell.

Moltes gràcies, senyor alcalde!