Dinamarca: Els hereus d'Andersen

Tenia els cabells rossos, gairebé blancs, que caracteritzen els nens nòrdics. Portava una gorra de llana vermella i una armilla de roba rústica, com mana la tradicional indumentaria de l’illa danesa de Fiona. Amagava la seva timidesa a les faldilles de la seva mare, mentre la resta de la familia els feia costat, tots vestits d’època per festejar la trobada folklòrica que se celebra cada any al poble de cases històriques d’Odense.

El nostre follet era digne de figurar en un relat de Hans Christian Andersen, el qual, precisement, va néixer a Odense. La ciutat no escatima els esforços a l’hora d’homenatjar el seu fill predilecte deixant volar cignes arreu, alguns d’argila, uns altres de ceràmica. Evoquen la dolorosa història de l’aneguet lleig que va patir tantes humiliacions abans de viure la seva última metamorfosi. Bé, aquest conte, com a mínim, té un final feliç.

Els tristos detalls de la vida d’Andersen estan exposats al museu installat a la seva casa natal. Com tots els creadors inspirats, va crear l’Aneguet lleig a la seva imatge. D’origin humil, físicament desgraciat, alt i maldestre, hipersensible i patològicament vulnerable, el famós narrador va haver de lluitar molt, contra els altres i contra ell mateix, per surtir victorios de les trampes de la vida.

Viatger infatigable, mai va tenir domicili propi. Angoixat fins a la bogeria, es desplaçava sempre amb una corda al seu equipatge per escapar per la finestra en cas que es declarés un incendi a l’habitació on dormia. Terroritzat per la idea de ser enterrat viu, va demanar que li tallessin les venes al seu llit de mort, per no córrer el risc de despertarse a la seva tomba.

Desgraciadement, no és cap conte.