Grandes Viajes

Espacio Google

Grandes Viajes

Grècia: culebró mitològic en Creta

L’època minoica és la més impactant de Creta, la més gran de les 9500 illes i roques desèrtiques de l’arxipèlag grec. S’identifica totalment amb l’essència cretenca.

Es remunta a un període que es va estendre entre 2600 i 1100 anys abans de Crist. El que sabem del poble que es va apoderar de Creta en aquells temps es deu fonamentalment als descobriments arqueològics de Cnossos, Faustos, Malia i Kato Zacros.

La troballa més significativa és, sense dubte, el Palau de Cnossos, una ciutat mítica i laberíntica, organitzada en diversos nivells, en la cual encara sobresurten columnas vermelles i pintures que han donat la volta al món.

Cnossos acostuma a estar ple de gom a gom tot i que no és tant espectacular com la majoria dels visitants ho voldrien. Està situat a pocs quilòmetres d’Iraklion, amb la qual cosa constitueix l’excursió ideal per als creuers de pas. Per altra banda, el fet d’haver estat parcialment reconstruiït per Sir Arthur Evans, l’arqueòleg que el va descubrir a principis de segle, el fa més atractiu per als visitants impermeables a l’arqueologia.

En realitat, les peces més valuoses són als museus, com sempre: deesses de la fertilitat i caps de toros sagrats, atuells de terrissa, joies d’or i d’ivori, segells incrustats en pedres precioses, trossos de pintures amb els quals els especialistes intenten reconstruir dones esplèndides, acròbates saltan sobre el llom de toros o dofins brincant en les parets. És el llegat pòstum d’una civilització sacsejada per un trèmol i definitivament destruïda per un volcà (probablement el de l’illa de Santorini, al nord del mar de Creta).

El rei que va donar el seu nom a aquesta civilització desapareguda es deia Minos. Cal fer una pausa mitològica per aclarir qui era. I perquè no ens perdem el més succulent del culebró olímpic, convé començar pel principi.

A la gènesi del món vist pels antics grecs, Urà orquestrava l’univers abans de ser desplaçat pel seu fill, Cronos, el qual va començar a menjars-se els seus propis fills per conjurar una profecia que li havia anunciat que seria vençut per una criatura seva.

Zeus, l’últim fill nascut d’aquest ogre, es va salvar del seu fatal destí amagant-se en una cova, que se visita, a l’illa de Creta. Tal com havia sigut profetitzat, anys más tard, Zeus va aconseguir el títol honorífic de rei dels déus. Aleshores, es va enamorar d’Europa, la filla d’un rei asiàtic que li va donar tres fills, el més gran dels quals era Minos.

Aquí no s’acaba l’embolic dels amors mitològics cretencs. La dona de Minos, filla d’Hèlios i de la nimfa Creta, va tenir un fill il.legítim amb un toro. D’aquesta unió va néixer el Minotauro, meitat home, meitat toro, que va viure tancat en un laberint que Dèdal, un arquitecte grec, havia construït a Creta. Després ve la història d’Ariadna, filla de Zeus, la qual va deixar un cabdell de fil màgic a un aventurer decidit a matar el montre amb el cap de toro i, finalmente, el tràgic destí del fill de Dèdal, Ícar, tancat també al laberint del seu pare i que va cremar les seves ales de cera quan es va acostar massa al Sol.

S’ha de dir que a Creta el sol pica molt fort i que convida a descansar en remull o sota una ombrel.la per llegir a gust les històries sobre els amors olìmpics cretencs.