29.10.2007. Estic a Bagan , 2.200 temples i pagodes budistes en 40 quilòmetres quadrats, un flipe, vaja!.

     No hi ha tampoc aquí gaires turistes estrangers fora dels hits mes visitats. Tants pocs turistes tenen que un home aquest matí no volia vendre'm un passeig en carro sinó que em volia vendre el carro i el cavall en si!.

     A falta de foreigners el que sí que hi trobes és una miiiica de turisme nacional. Com ara fa un moment, en Dhamma ya ka zedi, on he coincidit amb un grup d’escolars de secundària acompanyats dels que suposo eren els seus profes i guies.

     Tots aquests dies em trobo amb gent que s'apropa a dir Hello!. O simplement a mirar un foraster, cosa a la qual no semblen estar acostumats. Però aquest cop ha estat un fart de riure. Primer un grupet de 5, desprès 10 nens més, al final tota la classe i frotes estaven palplantats al meu voltant mirant-me com uns estaquirots. La situació era tan absurda, jo mirant-los i ells mirant-me, que tothom s’ha donat compte del ridícul del tema i ens hem posat a riure. Hores més tard, a la posta de sol un altre incident relacionat. Em trobo a dalt d'una de les pagodes conegudes per les seves bones postes de sol i aquí déu n’hi do la de turistes europeus que hi trobo, el rècord en tot el que porto de viatge.

     Però la qüestió és que en desaparèixer l’últim raig de sol tothom desfila sin prisa pero sin pausa, suposo que cap als restaurants i hotels respectius, encoratjats pels guies que deuen tenir ganes d’acabar una llaaarga jornada laboral. I això que la meitat de colors del cel encara està per venir!. Rojos intensos, taronges, violacis i finalment la foscor. Bé, a dalt quedo jo i una pandilleta de quatre veinteanyeros turistes nacionals fent-se fotos amb les ulleres de sol i posant com només als orientals i als russos he vist fer, quin art!.

     No parlen anglès, però em fan entendre que volen que els hi faci una foto. Accepto, però havia entès malament la proposta, és un d’ells que vol fer-se una foto amb mí (seré un mico de circ?), fins i tot em demanen que li passi el braç per sobre el coll!. Pues a ello! Poso el meu millor somriure de falset, l’altre braç en jarras i dic Lluiiiiisssss