9 Fotos que valen más que palabras Cuéntame tu viaje
|
|
Espacio Google | |
El blau Mar Negre
Doncs no és negre. El Mar Negre es blau. I el més important: a Turquia és pràcticament buit de turistes. Almenys de turistes estrangers. Hi ha més de 1.000 quilòmetres de costa a descobrir. Allunyat de les aglomeracions de gent de la costa turca de l’Egeu i del Mediterrani. Però, no ens enganyem, també allunyat de les seves platges, infraestructures i clima. Quasi tota la costa es de pedra, amb les muntanyes caient al mar i uns espessos boscos que arriben a peu de costa. Hi ha platges però son poques. Ens podem banyar sense problemes, però si l’únic objectiu es estar tombat d’amunt la sorra i poca cosa més, us podeu oblidar. Deixant de costat uns quans llocs típics de platja, la costa esdevé un descobriment constant de paisatges. Des d’Amasra fins a la frontera amb Geòrgia, passarem per carreteres sinuoses que deixen al descobert cales solitàries (d’Amasra a Sinop); plantacions d’avellanes on els camperols les deixen secar a peu de carretera (la zona de Giresum) i plantacions de te, al bell mig d’un clima humit on les precipitacions esdevenen copioses (la zona de Rize). A pocs quilòmetres al sud, una línea de muntanyes separen la costa, fresca i humida, del calorós i sec interior anatòlic. En aquestes serralades trobarem castells; cims nevats (la serralada del Kaçkar) ; boscos de pins i avets amb prats alpins amb vaques pasturant, fonts termals (Ayder) i llacs (Uzungol). Enviat per Manel Cristòbal (20-07-2008) |
|||
|
Espacio reservado |