Les nostres filles tenen ja 8 i 9  anys però han recorregut Europa i ja han estat a Àsia i Amèrica. Ha estat un plaer immens veure-les creixer gaudint del que més ens agrada: viatjar.  

     Només tres idees a la ment (que evolucionen a mesura que els fills es fan grans) 

     • No fer grans desplaçaments d'una tirada. Quan som adults cansa suportar 10 hores en un autocar donant bots, però al menys sabem perquè ho fem. Unes nenes de 4 i 5 anys, no. El seu "tempo" és un altre. Una de les principals claus de l'èxit és comprendre el temps dels nens.

     • Intercalar llocs, visites i activitats que agradin als petits. Poden ser específiques per ells o compartides amb els adults. A nosaltres ens pot agradar molt creuar 1 dia sencer el desert pel plaer de veure'l i creuar-lo, però a uns nens petits no.

     • Ser molt curós amb les condiciones sanitàries. Una diarrea en un adult és molesta, en un infant és quelcom molt preocupant.

     Després, us asseguro, que no hi ha res millor que gaudir dels teus fills veient l’immens capital cultural que d’una manera lúdica han aprés en les vacances. La naturalitat que demostraran de poder seguir un noticiari, un documental o una conversa sobre diversos llocs del món, per que han estat, es quelcom inolvidable. 

     Que ara les meves filles diferencien el Roquefort i el Feta; una llama i una alpaca; un gelera; una mesquita d'una església; un bosc i l’estepa; un continent d’un altre en un mapa; l’hemisferi nord del sud. Quan les sentim parlar del volcans que han vist, del desert de sal, de lo dura que era la carn de llama. Quan a l’escola escriuen sobre que la roba els feia olor a Kebab; quan dibuixen els tapirs de la selva .... quan ens adonem que aprenen viatjant tant (o més) que nosaltres. Es llavors quan les pors que tenim quan ens embarquem en un avió 10 hores; quan patim pel 4x4 donant bots, quan veiem el que ens costa (si perquè no dir-ho: son diners dur els fills de viatge pel món)... és llavors quan veus que ha valgut la pena.

                                             Enviat per Manel Cristóbal (8-07-2008)